L’Alcalde de Castelló d’Empúries, Salvi Güell, ha enviat una carta oberta a la Ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí per a explicar-li de primera mà la realitat i la singularitat d’Empuriabrava. A través d’aquesta missiva es convida a la Sra. Elena Espinosa a visitar el nostre municipi i observar la complexitat que suposa aplicar en la nostra marina residencial la controvertida Llei de Costes.

Durant la presentació de la carta, durant el transcurs d’una roda de premsa, Salvi Güell ha explicat que si no s’atura el procés d’atermenament dels canals d’Empuriabrava l’Ajuntament de Castelló d’Empúries arribarà fins la darrera instància judicial per a evitar-ho.

Aquesta és la carta que l’Alcalde adreça a la Sra. Ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.


A l’Excelentíssima Sra. Elena espinosa, Ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

Una de les principals tasques que se li encomanen a un Alcalde és la de vetllar pels seus ciutadans, els seus interessos i la seva qualitat de vida. Precisament es tracta d’unes obligacions que no puc garantir als meus veïns ja que des de fa uns mesos es veuen contrariats per la decisió del ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí d’atermenar la zona marítimo terrestre del nostre litoral.

La singularitat del nostre municipi, Castelló d’Empúries, provoca que la delimitació de Costes sigui una mica més complexa que en qualsevol altre part de la geografia espanyola. Empuriabrava, que és el principal nucli urbà del nostre ajuntament, gaudeix d’una extensa xarxa de canals navegables (marina residencial) dins de les quals trobem nombrosos habitatges afectats de ple per aquesta decisió administrativa. Com s’imaginarà el nerviosisme i l’angoixa davant la hipotètica expropiació dels seus bens immobles es manifesta a diari i es tradueix en malestars i desacords que enfosqueixen la convivència de tots nosaltres, malgrat els esforços que aquesta administració local ha efectuat amb nombroses campanyes d’informació.

Des de fa uns mesos diputats de diferents opcions polítiques estan intervenint a les diferents comissions parlamentàries per a tranquil•litzar a les milers de persones afectades. Crec que és de justícia que em dirigeixi, com a representant del nostre municipi, a la Ministra de Medi Ambient, Rural i Marí per a que pugi entendre la complicada  situació que aquí es viu. No és gens esperançador per a cap de nosaltres saber que estem afectats per una llei que pot perjudicar plenament la condició turística de Castelló d’Empúries, un municipi que obté el seu principal benefici econòmic d’aquest sector.

Podríem entrar a debatre amb raons jurídiques si l’Estat té o no competències per a intervenir la marina residencial d’Empuriabrava, però crec que això seria ara mateix un tema secundari que m’agradaria exposar-li personalment, si fos possible. Ha de tenir en compte que la Generalitat de Catalunya mitjançant el reglament de Marines Interiors també té competències en aquest aspectes i, per tant, en la jurisdicció dels canals i port d’Empuriabrava.

Per últim voldria convidar-lo a conèixer de primera mà la realitat del nostre municipi i que accepti una visita a Empuriabrava (Castelló d’Empúries).

Estic completament seguir que veurà la problemàtica que suposa l’aplicació de la Llei de Costes, ja que les característiques d’aquesta marina residencial no són les mateixes que es donen en qualsevol altre punt costaner. Veurà que la controvertida franja de servitud no pot creuar, en el millor dels casos, jardins i amarratges, i en el pitjor, menjadors, salons i habitacions.

Milers de veïns d’Empuriabrava, molts d’ells procedents de països de l’Europa central, entenen que el seu dret a la propietat privada s’està veient vulnerat amb aquest procés i no entenen el per què el Govern de l’Estat vol “envair” les seves cases amb aquest atermenament.

Li prego la necessitat que Empuriabrava, la principal marina residencial d’Espanya, sigui tractada amb excepcionalitat davant aquesta Llei de Costes.

Molt atentament,

Salvi Güell i Bohigas
Alcalde de Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries, 20 de maig de 2010.